LA GRAN PARET DE LA MORELLA

La MORELLA es troba en un dels in¬drets mes agrests i menys visitats d'aquesta muntanya.
El seu vessant E. es potser la més gran paret de Sant Llorenç, mes ampla que al¬ta, supera els 120 metres de desnivell, amb la seva major part se'ns presenta abaumada, i amb una ampla feixa a la se¬va meitat, que li es característica.
Fa ja temps que ens va cridar I'atenció, perquè segons ens explicava el nostre amic Sorolla, el seu pare junt amb el se¬lecte grup d'escaladors de Sabadell que tantes grans primeres van obrir a Montserrat, ja I'havien intentat, però la necessitat d'utilitzar el burí en la part alta, els havia fet desistir, posteriorment alguna cordada mes ho va intentar, però també van desis¬tir, ja que no era empresa d'un dia.
Així doncs, un bon dia d'aquells que no saps què fer, i te'n vas a passejar pel nostre Sant Llorenç, vàrem arribar al peu de la paret i vàrem començar a pujar pel lloc més "fácil", ni més ni menys que per un sostre que s'alça a pocs metres de la ba¬se, posteriorment i després de deu jorna¬des amb "plan costellada" per fi várem arribar al cim.
Descripció de la via:
Aparquem el cotxe en el Marquet de la Roca i agafem la sendera que ens porta al collet de la Màquina de Tren, i allà baixem per un ample camí que passa pel dessota de la paret, (el qual deixer per forçar camí ) fins dessota la base mateixa, ben bé a la meitat de la paret i sota el cim
A uns metres de terra ens trobem un pe¬tit sostre, que superem (A3), després se'ns esdevé una mica abaumat (A2) fins que es torna vertical (A1) per agafar una petita bauma (A2) i sortir a un replà (III) on muntem la primera reunió (25 mts).
Seguim per un tram fàcil, fins arribar a un mur, al peu del qual hi ha una gran savi¬na, on ens assegurem, seguim per un pe¬tit diedre (IV) fins que se'ns abauma, des¬prés anem a la dreta per una placa bastant descomposta i molt "preca" (V) fins arri¬bar a un diedre format per una gran Ilastra, amb un tac fem un pas de (AO) per sor¬tir a la dreta a agafar uns blocs grossos (IV) i arribar a una altra savina, seguim per un terreny fàcil, fins arribar al peu d'un mur on posem un tac en un forat cec, per seguir verticalment (IV) fins que un pe¬tit desplom ens tanca el pas, la c!au esta en superar-ho per ¡'esquerra, amb un delicat pas (V), per arribar a un petit replanet on instal•lem la 23 Reunió (25 mts).
Pugem una mica a I'esquerra per trobar una baumeta que se supera amb dos passos de (A2) i sortim a una placa, per arribar a sota d'una altra baumeta (IVsup), que se supera amb un burí (Al) i se surt amb un delicat pas (V) per arribar a una zona incli¬nada i de grossos blocs (11) que ens porta a la feixa de meitat de paret, instal•lem la tercera reunió a la primera savina (30 mts).
Seguim la feixa cap a I'esquerra fins al seu punt més elevat on fem la següent reunió R3 Bis (20 mts).
Des d’aquí pugem per un tram forc;a ver¬tical amb burins (A 1) després un passet amb lliure (V) per seguir amb artificial fins él sota una petita baumela (A2) "roca pre¬ca" i sortir a la dreta fins un replà R4 (30 mts.).
Seguim el replà en diagonal a la dreta (111 sup) fins que trobem una tira de bu¬rins (A2) al començament, després (Al) per sortir a I'esquerra en lliure (IV) fins agafar un petit diedre poc marcat, que ens porta a una altra plataforma (V) on mun¬tem la reunió R5 (25 mts).
Aquest últim llarg és curt però bastant vertical i amb una roca prou dolenta.
Sortim per la dreta (IV) per anar a I'es¬querra i agafar un burí d’assegurança;a su¬perar un tram vertical, peró de preses grosses fins a un altre burí (V) del que sor• tim una mica a I'esquerra per arribar al fi¬nal de les dificultats R6 (15 mts).
Aquest ¡tinerari I'hem anomenat via deis AMICS, i ha estat obert per: J.A. Be¬rengue!, A. Alarcón, J.A. Díaz, A. Martinet, J.A. Ayala, A. González, R. Sánchez de Sabadell-Terrassa.
R. Sánchez